El que assenyala l'hora, aquí, no és l'ombra d'una tija (la qual dóna una direcció) sinó l'ombra d'un punt. Quan l'ombra d'aquest punt cau fora del quadre del rellotge, aquest no marca res. El gnòmon tradicional s'ha substituït per una peça metàl·lica representada a la figura. El punt que marca l'hora és l'ombra del vèrtex que al gràfic ve designat per la lletra A. Les línies horàries tenen forma de 8. Les de traç continu corresponen a les hores i les discontínues a les mitges hores. Aquests vuits tenen una branca pintada de vermell i una altra pintada de negre. A l'hivern i a la primavera s'han de mirar només les línies negres i prescindir totalment de les vermelles (com si no hi fossin). A l'estiu i a la tardor, a l'inrevés, s'ha de prescindir de les negres i mirar només les vermelles. Aquesta fotografia va ser presa el dia 17 de juny a les 4 hores de la tarda (14 hores de temps solar mitjà, ja que els nostres governants, com els de molts països d'Europa, han manat que anem, a l'estiu, dues hores avançats respecte del sol). Les línies horàries que llavors valien eren les negres (hivern i primavera). Observeu que l'ombra del vèrtex A és sobre les 14 negres. Observeu, a més, que aquesta ombra és situada sobre una franja que va de Gemini a Cancer. Això indica que el signe corresponent era un d'aquests dos. Ara bé, el rellotge també diu que Gemini correspon a la primavera i Cancer a l'estiu. El 17 de juny érem a la primavera i al signe de Gemini. Observeu també que l'ombra és molt a prop de la línia inferior que va de Cancer a Gemini. Aquesta línia correspon al solstici d'estiu que seria pocs dies després (21 de juny).

Diguem, finalment, que els signes del zodíac hi apareixen escrits en llatí: Aries, Taurus, Gemini, Cancer, Leo, Virgo, Libra, Scorpius, Sagittarius, Capricornus, Aquarius, Pisces. El rellotge porta la següent inscripció d'Horaci: Urget diem nox et dies noctem (la nit persegueix el dia, i el dia la nit).

Joan Girbau (1988).